
El bust de l'escriptora dianense Maria Ibars roman des d'aquest matí en la Glorieta del País Valencià per al record de tots. Els artistes José Luis Saldaña i Paco Valderrama són els artífexs d'aquesta obra que està al costat de Juan Chabás, tots dos mirant al Montgó des d'un dels llocs més emblemàtics i passejats de la ciutat.
L'edil de Cultura de l'Ajuntament Dénia, Raúl García de la Reina, ha volgut recordar com els dianenses han pogut saber una mica més del llegat d'aquesta gran escriptora, ja que enguany que hem deixat arrere ha estat nodrit d'actes i activitats en el seu honor, en l'anomenat «Any Maria Ibars». Per part seua, tal com ha comentat en l'acte institucional la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llegua, Verónica Cantó, «Maria Ibars és, més que mai, filla adoptiva de Dénia».
Qui va ser Maria Ibars
Maria Ibars i Ibars, filla d'una família humil que viu a Dénia, naix fortuïtament a València el 29 de febrer de 1892. Els seus pares treballen al servei d'una de les famílies més riques de Dénia que periòdicament realitzen estades en la gran ciutat. Passa la seua infància i l'adolescència en la capital de la Marina Alta fins que es trasllada a València a estudiar Magisteri a l'Escola Normal Femenina on aconsegueix el títol de mestra en 1913. Després d'uns anys d'interinaje obté la plaça definitiva a l'escola de la Font de la Figuera (la Costanera) on comença a aplicar mètodes innovadors. Es casa i té dos fills que, de majors, quan comencen els estudis superiors, acudeixen a València on la seua mare sol·licita i aconsegueix un trasllat escolar en 1934.
És llavors quan retroba al seu amic Carlos Salvador, un dels puntals de la cultura valenciana. La seua influència és decisiva perquè Maria Ibars emprenga una carrera literària i ho faça en la llengua pròpia. En 1935 comença els cursos de llengua i cultura valencianes que imparteix Carlos Salvador en el Centre de Cultura Valenciana. A partir d'ací comencen les seues col·laboracions en el diari Les Províncies i en la revista El Vers Valencià . En aquesta època també entra en contacte amb l'Associació Protectora de l'Ensenyament Valencià que va contribuir decididament a la renovació pedagògica ja la introducció de l'ensenyament del català a les escoles.
La guerra de 1936 impedeix el progrés d'aquest camí iniciat i Maria Ibars, d'ideologia conservadora, es reclou. En plena postguerra, dins dels pocs marges culturals existents, Carlos Salvador intenta que l'ús de la llengua pròpia es mantinga encara que siga en les publicacions permeses lligades a les festes ja les commemoracions religioses de caràcter popular. Al seu costat, Ibars publica diverses poesies en les revistes Pensat i Fet y L’Altar del Mercat , en els Almanacs d'així Les Províncies com en els Libritos de falla o foguera. Participa en algunes antologies poètiques com Gloria Vicentina (1944). El seu primer llibre, Poemes de Penyamar apareix en 1949 i és una recopilació de poesies amb un pròleg de Carles Salvador. Penyamar és el paratge de Dénia on Maria tenia el seu habitatge més estimat.
En aqueix mateix any guanya el premi de novel·la en els Jocs Florals de València amb Vides planes i comença a relacionar-se amb el grup d'escriptors que intenten la renovació de Lo Rat Penat. Continua la publicació de poemes, ara en les revistes Glorieta y Sicania .Més tard ho fa en el setmanariLa Marina . A la fi dels cinquanta es proposa l'edició de la seua obra en prosa, però no és fins a 1962 quan apareix Vides planes i en 1965 la seua altra novel·la en català, L'últim serf . Els seus contes es publiquen dins de la col·lecció Nostres Faulelles entre 1961 i 1967. En castellà té les novel·les: Com una arpa (1961) i Graciamar (1963).
La mort del seu amic Carlos Salvador i la seua salut precària contribueixen al seu progressiu aïllament. Mor el 9 de gener de 1965 a València. Hui un dels Instituts d'Ensenyament secundari de Dénia porta el seu nom.
En 1992, amb motiu del centenari del seu naixement, es publica Els miracles de Teulada, una peça teatral inèdita de contingut religiós i popular. En 2015, s'estableixen unes rutes literàries en el seu honor.





Comentaris
Sigues el primer a comentar.