El conflicte sobre l’obligatorietat del valencià per a accedir a llocs públics a Dénia, vigent des de 2019, continua sent un tema que encén passions i genera debats en l’àmbit polític. Mentre l’equip de govern local, encapçalat per PSPV i Compromís, es manté ferm en la seua defensa de la mesura, altres partits i sectors de la societat critiquen el que consideren una imposició injustificada. Aquest 9 d’octubre, durant la celebració del Dia de la Comunitat Valenciana, els discursos polítics no van decebre als seus seguidors, encara que sí als ciutadans, amb un lamentable espectacle propi d’un pati d’escola, on els nostres representants polítics es llançaven retrets els uns als altres. Tots els partits van fer les seues proclames, i la llengua va tornar a estar al centre de la controversa.
2019: L’origen del «problema» i el recurs del PP
La imposició del valencià com a requisit indispensable per a treballar en l’Ajuntament de Dénia va ser aprovada en agost de 2019 baix el mandat del govern local del PSPV i Compromís. La mesura, segons el govern local, tenia com a objectiu garantir el dret dels valencianoparlants a ser atesos en la seua llengua. No obstant això, els partits de l’oposició d’aquell moment—PP, Ciutadans i Gent de Dénia— no ho van veure tan clar. Segons ells, la llengua havia de ser un mèrit, no un requisit que excloguera aquells que no dominen el valencià, especialment en una ciutat on el turisme i la diversitat lingüística són clau.
Com a resposta a aquesta mesura, el Partit Popular de Dénia va decidir dur el tema als tribunals. Al novembre de 2019, durant la campanya de les eleccions generals, el PP va presentar un recurs judicial contra l’aplicació del requisit lingüístic en el consistori. En una compareixença conjunta, la presidenta del PP de Dénia, María Mut, la secretària general del PPCV, Isabel Bonig, i el candidat al Congrés per Alacant, César Sánchez, van anunciar el recurs davant els jutjats. Bonig va criticar la «imposició lingüística» del PSPV-PSOE i va afirmar que el valencià hauria de ser un mèrit, no un requisit indispensable. Segons Bonig, la nova Llei d’Accés a la Funció Pública Valenciana estava paralitzada en aquell moment perquè Compromís volia aplicar el model de Dénia a tota la Comunitat Valenciana.
2022: El primer recolzament judicial
L’any 2022 va portar certa tranquil·litat per al govern local quan el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va fallar a favor de l’Ajuntament de Dénia, avalant el requisit lingüístic. El govern local, liderat per l’alcalde Vicent Grimalt (PSPV), va veure en aquesta sentència un suport a la seua política de «valencianització» de l’administració. No obstant això, el malestar entre els ciutadans i els empleats públics continuava creixent, ja que molts es van veure exclosos dels processos selectius per no tindre el certificat de valencià. Tot i aquesta victòria judicial, les tensions no van fer més que augmentar.
2024: Un gir judicial i autonòmic
Avancem ràpidament fins a l’abril de 2024, quan una nova sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 d’Alacant va anul·lar el requisit del valencià en diverses places municipals. El tribunal va dictaminar que el coneixement del valencià no podia ser un impediment per a participar en un procés selectiu, i va assenyalar que els aspirants havien de poder acreditar el seu nivell de valencià després de superar el procés. L’Ajuntament de Dénia, però, va decidir recórrer la sentència, defensant la necessitat de mantindre la mesura per a garantir l’ús del valencià en l’administració.
A aquest gir judicial s’hi va afegir el canvi de rumb que va portar el nou govern autonòmic de Carlos Mazón, qui va arribar a la presidència de la Generalitat Valenciana al juny de 2023, després de les eleccions. Amb la seua arribada, es van començar a aplicar mesures que trencaven amb la política lingüística del Govern del Botànic, liderat per PSPV i Compromís durant els últims anys. Baix el mandat del Botànic, el valencià havia adquirit un paper central en l’administració i l’educació, i es van impulsar normes que consolidaven la seua presència, com el requisit lingüístic per accedir a determinades places públiques.
No obstant això, des de la seua presa de possessió, Carlos Mazón i el seu govern han seguit una línia de flexibilització d’aquestes normes, impulsant la Llei de Llibertat Educativa al setembre de 2024. Aquesta llei va eliminar el requisit del valencià per a certs docents, com els de Formació Professional (FP) i ensenyaments artístics, i va convertir el coneixement del valencià en un mèrit en lloc d’un requisit en algunes àrees educatives. Segons la Generalitat, aquesta flexibilització buscava «atraure talent» i evitar dificultats per a cobrir places en especialitats educatives amb falta de personal.
El PP demana l’aplicació de la llei
Durant els plens celebrats en l’Ajuntament de Dénia, inclòs el ple de l’estat de la ciutat, la portaveu del PP, Pepa Font, ha reiterat la necessitat urgent de complir amb la reclamació judicial per a consolidar les places interines abans del 2024, tal com estipula la sentència en vigor. En aquest sentit, José Antonio Cristobal, del PP, ha defensat reiteradament que el requisit del valencià no hauria de ser un impediment per a aquells interins que porten anys treballant i que volen consolidar la seua plaça a l’Ajuntament, posant el focus en la necessitat de trobar un equilibri just entre l’ús de la llengua i l’estabilitat laboral dels empleats públics.
Gent de Dénia i la «Desestabilització lingüística»
El 9 d’octubre també va servir perquè Gent de Dénia llançara un comunicat contundent en què denunciava l’afany «excessiu» de l’equip de govern per imposar el requisit lingüístic. En el seu escrit, Gent de Dénia va expressar la seua perplexitat pels mètodes aplicats per l’Ajuntament, que segons ells estan desestabilitzant la vida laboral de professionals que fa més de 10, 15 o 20 anys que treballen en les seues places després d’haver aprovat oposicions.
Segons el partit, tot i que donen suport a les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana, creuen que l’aplicació del requisit lingüístic ha superat els límits. Critiquen el fet que molts treballadors amb anys d’experiència es veuen ara exclosos per no tindre el certificat de valencià, malgrat haver superat tots els requisits en el moment en què van accedir als seus llocs. El comunicat qüestiona l’impacte psicològic d’aquestes mesures i assenyala que s’està generant una inseguretat laboral innecessària en persones que porten anys complint de manera exemplar les seues funcions.
9 d’octubre de 2024: Discursos patriòtics i «tocs d’atenció» lingüístics
El 9 d’octubre, la festivitat de la Comunitat Valenciana, no podia passar sense que les tensions sobre el valencià tornaren a aflorar. Enguany, els discursos polítics van oferir un espectacle per a tots els gustos, des dels més patriòtics fins als més institucionals.
Mario Vidal, portaveu de Gent de Dénia, es va mostrar més actiu que de costum. En busca de major protagonisme polític, el seu discurs va ser més escorat cap a la dreta que en altres ocasions, criticant el que va qualificar com una «imposició innecessària» del valencià.
D’altra banda, Félix Redondo, portaveu de Vox, no va decebre els seus seguidors amb la seua habitual defensa de la unitat d’Espanya i el seu rebuig a les «imposicions dels països catalans». Entre aplaudiments dels seus seguidors i xiulits dels detractors, va nombrar les virtuts polítiques de la seua formació i la unitat patriótica front els «pancatalismes» de PSPV i Compromís.
Compromís, en canvi, va optar per un discurs ferventament valencianista. El seu portaveu, Rafa Carrió, va defensar que el valencià no només és un dret, sinó un element imprescindible de la identitat col·lectiva de la Comunitat Valenciana. Va criticar les mesures del govern autonòmic de Carlos Mazón que, segons Compromís, estan desmantellant l’esforç fet durant els anys del Govern del Botànic per garantir que el valencià siga una llengua d’ús quotidià a l’administració i en l’educació. En paraules del portaveu, «la llengua no es negocia, es defensa», i va fer una crida a la ciutadania perquè continue reivindicant l’ús del valencià i la consideració del país valencià en tots els àmbits de la vida pública.
En un to més institucional, José Antonio Cristobal, portaveu del PP, va oferir un discurs solemne, centrat en la importància de la unitat dins de la Comunitat Valenciana i en la necessitat que el 9 d’octubre siga una data per a commemorar la història comuna de tots, sense caure en divisions lingüístiques. Una postura més conciliadora, allunyada del discurs del portaveu de Vox.
Maria Josep Ripoll, portaveu del PSPV, va fer la seua defensa del valencià des d’una perspectiva més filosòfica, apuntant que el principal problema no és el requisit en si, sinó l’autocensura que molts valencians s’imposen al no usar la seua llengua. El seu discurs, combatiu amb la mesura del Consell de «regalar» el tìtol de valencià, va deixar clar que el PSPV continua apostant per una administració on el valencià tinga un paper protagonista.
Finalment, l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt (PSPV), va oferir un discurs més històric que polític. Grimalt va evitar les confrontacions i es va centrar a destacar la importància del 9 d’octubre com una data per a recordar l’herència valenciana i celebrar la història del Regne de València. Un moment de pausa en un dia carregat de retòrica.
La batalla continua
A Dénia, la qüestió del requisit lingüístic segueix sent un tema candent que divideix profundament la societat i el món polític local. Per a alguns, es tracta d’una mesura necessària per a la protecció i promoció de la llengua valenciana, un element fonamental de la identitat cultural que ha de ser present a l’administració pública. Per a altres, és una imposició innecessària que crea exclusions i desigualtats, especialment en un municipi tan divers i turístic com Dénia, on la llengua vehicular és sovint el castellà o altres idiomes. Aquesta dicotomia s’ha vist reflectida en els discursos polítics i les accions judicials dels darrers anys, amb sentències que han donat i tret la raó a diferents actors.
Els canvis legislatius introduïts pel nou govern de Carlos Mazón, que aposten per flexibilitzar l’ús del valencià, han afegit una nova capa de complexitat al debat. Tot i que algunes mesures busquen fer més accessible el mercat laboral, molts sectors veuen amb preocupació com aquesta flexibilització podria afectar el futur de la llengua. Amb aquests canvis, i amb la divisió política creixent, el conflicte no sembla tindre un final pròxim.
Potser, davant d’aquest panorama, caldria reconsiderar l’enfocament de la celebració del 9 d’octubre. Seria prudent que els discursos polítics, a vegades utilitzats per guanyar punts davant les bases, es deixaren per als mítins de campanya. La festivitat, que hauria de ser un dia per a l’orgull col·lectiu i la unitat, amb actes culturals, socials i lúdics, s’ha convertit massa sovint en un escenari de confrontació. Potser, un discurs institucional més solemne, pronunciat per l’alcalde, podria retornar la serenitat i la concòrdia que aquesta data històrica mereix. Amb un enfocament més neutral i institucional, es podria evitar que una festa cívica és transformara en un nou camp de batalla polític.





Comentaris
Sigues el primer a comentar.